skip to main | skip to sidebar

dimecres, 4 d’agost de 2010

Vins Biodinàmics - Agricultura biodinàmica

Vins Biodinàmics - Agricultura biodinàmica

L'agricultra biodinàmica considera que l'energia del Cosmos, les constel·lacions, i cert rituals tenen influencia en els éssers vius i en tot el Medi. Comparteix amb l'agricultura ecològica el respecte per la natura i la idea d'equilibri nutricional i d'adequació del Medi per mitjans naturals i no agressius.
Té el seu vaixell insignia amb la figura de Nicolas Joly, trobareu informació a la web de La Coulee de Serrant. Us recomano que llegiu les entrevistes a Nicolas Joly de la web verema.com

A la web de l'associació d'agricultura biodinàmica d'Espanya trobem una molt bona definició:

Quina és la filosofia que sustenta l' Agricultura Biodinàmica?. La seva base és a la ciència espiritual de Rudolf Steiner: Antroposofia.

Rudolf Steiner [1861-1925] ha desenvolupat les bases científic-espirituals (Antroposofia) per a la comprensió del món i de l'ésser humà mateix. La capacitat humana per al coneixement no està limitada al físic-material, el ésser humà pot conèixer les lleis i forces etèriques que actuen en la formació i el desenvolupament vegetatiu, així com les influències astrals i de les constel sobre la vida a la Terra.

Quines són les idees fonamentals que hi ha darrere d'aquesta forma d'agricultura?

En el seu llibre "La Filosofia de la Llibertat" * (1894), Steiner ens proporciona un sòl ferm per poder avançar en el coneixement de forma segura amb el nostre pensar i la nostra experiència; la relació fonamental de la ment humana amb el món no és dualista, sinó participativa.


"... Ja no volem només creure, volem saber. Cadascú de nosaltres exigeix el dret de marxar de les seves experiències immediates i de les seves vivències personals i ascendir a partir d'aquí al coneixement de l'univers tot".


A principis del segle XX ja havia agricultors que notaven la degeneració de la fertilitat de la terra i de la qualitat nutritiva dels aliments. Quan van preguntar a Rudolf Steiner què podien fer per posar-hi remei, aquest va organitzar unes conferències de treball a Koberwitz, a l'est de Breslau, obrint el camí per a un coneixement del vivent, del anímic i de l'espiritual a la natura, i amb això la possibilitat de conduir el treball amb la terra i les seves criatures cap a un 'nou ordenament' on la natura es troba sobreelevat i integrat en l'humà.

Aquest treball de 1924 s'ha documentat en el llibre "Curs sobre Agricultura Biològic-Dinàmica" [Editorial Rudolf Steiner], "... en el curs vaig tractar abans que res de desenvolupar quines són les condicions perquè prosperin els diferents aspectes de l'agricultura, .... com es desenvolupen les plantes en tota la seva diversitat i els animals, .... com propiciar una reforma de la fertilització i de la lluita contra les males herbes i les plagues, .... es tracta d'una qüestió eminentment còsmic-terrestre ".

La finca Dottenfelderhof (Alemanya) és un bon exemple d'una empresa dirigida de forma biodinàmica: venda de productes directament a la granja, àrees extenses de cultiu per vendre en el mercat, una fleca, una formatgeria, estables per vedells i per a cavalls, porcs, gallines, arbres fruiters, hortes, fins i tot zones d'experimentació biodinàmica.

Dietrich Bauer un dels membres fundadors de la granja, al costat d'altres 90 persones que viuen de forma cooperativa aquí, ens explica: Fem regularment seminaris educatius d'agricultura biodinàmica. Els estudiants, que adquireixen experiència en el treball, els aprenents, els grangers i les seves famílies, la majoria dels que viuen sota un mateix sostre, cada un per si mateix és part activa en una àrea particular: un cou, un altre fa formatge, altre s'ocupa dels animals, un altre de la botiga ..., les tasques es van intercanviant i les persones s'interrelacionen compartint experiències.

Peter Schaumberger, director executiu de Démeter a Alemanya, ens explica: L'agricultura Biodinàmica es basa en el coneixement de que la terra, les plantes, els animals i l'home treballen conjuntament en un organisme agrícola. A la pràctica el mètode biodinàmic no només és portar una granja de manera orgànica sinó que inclou l'ús de preparats que tenen en compte les influències còsmiques. El terme orgànic significa que les lleis naturals es reconeixen i es fan servir tant com és possible, per exemple els tipus de verdures i fruites es trien en funció d'un tipus particular de terra i de clima. Una de les idees de R. Steiner és que la granja s'ha de veure com un organisme en si mateix. En termes pràctics això significa que totes les parts de la finca i les activitats que s'hi donen, com ara la producció de plantes i la cria d'animals estan interconnectades.

Davant l'observació de que la majoria de les hortes amb producció demeter, però, no tenen animals, el doctor Peter Schaumberger explica: L'ús intensiu dels preparats biodinàmics i la introducció de fems animal pot equilibrar la manca d'animals. És possible executar les indicacions de R. Steiner com un ideal, o bé és possible posar-les en pràctica a diferents nivells.

Steiner deia que la terra és un òrgan del cos agrícola i s'ha de mantenir en un estat vital i fèrtil utilitzant mitjans naturals: rotacions de cultius ben pensades, compost fet amb fems de la granja com a fertilitzant, així com control mecànic de males herbes, control de malalties utilitzant materials basats en plantes i minerals, ...


En Jesús Barquín Sanz, en els seus text , critica les teories biodinàmiques i es mostra molt esceptic respecte les mateixes.

Comparteixo certa incertesa, com a enginyer tècnic agrícola, malgrat tot, no em tancaria a considerar que les teories des senyor Steiner siguin una bestiesa, tampoc em dedicaré a valorar-les, no tinc el mitjans materials ni tècnics per fer-ho, tot i que si fos jove i tornés a l'ESAB, aprofundiria en la base científica dels resultats d'aplicar aquesta manera de viure a l'agricultura. Tinc fe en la coneixença popular i crec que només es qüestió de temps que es difongui i es conegui que el camí a seguir en tots els aspectes de la vida ha de ser respectuós amb el medi, per tal de conviure amb harmonia amb tot el que ens envolta.

Segons trobo a la wikipèdia, hi ha fets estudis que demostren que les pràctiques biodinàmiques tenen un millor resultat pel que fa a la compossició química del sòl.

A Catalunya són molts els viticultors i pagesos que hi creuen, en Josep Maria Albet i Noya està fent un estudi seriós de la bondat dels preparats biodinàmics a la seva finca, amb resultats molt bons. 

Però val a dir que si els seus seguidors, aplicant-les són feliços, són més respectuosos amb el Medi i ens fan feliços amb els seus productes; a mi ja m'està bé.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

diccionari del vi Copyright © 2011 | Template created by O Pregador | Powered by Blogger